El meu millor tuit

Fa menys d’una setmana vaig escriure el meu millor tuit. El millor tampoc, el més mediàtic. El vaig començar a respondre però, llavors, la bola cada vegada s’anava fent més gran, interaccions a tot quisqui. Per això he escrit aquest tuït llarg, per analitzar la fórmula màgica del tuit de masses. Apunteu-la: el meu tuit va saber treure de polleguera tres col·lectius ben diferents: els espanyols i derivats, els de l’extrema esquerra multiculti i els catalans políticament correctes. Per tant, vaig fer empipar potencialment a diversos milions de persones.

Saps quan demanes – un tallat sius plau – i la cambrera castellana no t’entén ni et vol entendre, i aguanta fins que un motivat li ho diu. O quan parles amb un argentí que no té cap intenció d’aprendre català i de forma agressiva defensa que això és l’imperi espanyol… I és que vas a Barcelona i costa viure en català, sobretot quan vas a llocs desconeguts. El turisme i la immigració ha canviat el paisatge de la nostra capital, pel meu gust massa barroc. Per una banda, cap ciutat del món ha rebut tanta immigració com Barcelona en els darrers anys i dècades. I per l’altra, en els darrers anys, la marca Barcelona ho ha petat al món, Barcelona rep tants guiris com un grapat de CCAA juntes. Doncs l’altre dia em va passar una mica de tot i per això vaig clamar al cel de tuitar la piulada en qüestió: 

Rècord de RT’s, una dotzena de citacions d’estraperlo i més de cent cinquanta interaccions, que només vaig poder respondre les primeres.

Començaré responent els que perdre de vista més aviat, els habitants dels territoris de Castella, tot i que també va per llurs colons residents a Catalunya. D’acord que el meu comentari és una mica provocador i que té una paraula una mica gruixuda, com horribles; però, espanyols, us heu vist al mirall? Només hi ha una cosa que uneixi les dues espanyes: l’odi a Catalunya. Només mirant a tuiter hi ha aquest material, apuntem.cat, més de 6.000 tuits corroboren la meva teoria.

És curiós veure com els tuits sí que els saben llegir en català

Per tant, parafrasejant Valentí Almirall, polític català del segle XIX, per molt que els catalans ens extremem mai igualarem la barbàrie que els castellans han proferit contra Catalunya. Després de 300 anys on ens han prohibit la llengua i on hem patit dictadures feixistes, monarquies absolutistes, espoli, bombardejos, insults, boicots, poca democràcia… amb els espanyols tenim barra lliure. Si ells han trencat tots els ponts, perquè jo no puc?

Els catalans som els jueus de la península, a nosaltres també ens diuen de tot i l’únic que volem és sobreviure. M’agradaria saber quants espanyols han donat alguna explicació per un tuit polèmic, segurament cap. Prepotència imperial. Nosaltres som diferents, sí, mirem més al nord i menys al sud, per exemple. A més, amb tot l’historial criminal que teniu els vostres insults morals em rellisquen. Com diu una noia molt bonica del tuiter: “No és violent qui lluita per ser lliure sinó qui oprimeix la llibertat.” Doncs això, que d’aquí poc ens alliberarem tots plegats d’aquestes explicacions i d’aquestes discussions, perquè nosaltres marxem, tot i que no gaire lluny. Ja ens vindreu a demanar sal.

Adéu, no ha estat un plaer.