El meu millor tuit

Fa menys d’una setmana vaig escriure el meu millor tuit. El millor tampoc, el més mediàtic. El vaig començar a respondre però, llavors, la bola cada vegada s’anava fent més gran, interaccions a tot quisqui. Per això he escrit aquest tuït llarg, per analitzar la fórmula màgica del tuit de masses. Apunteu-la: el meu tuit va saber treure de polleguera tres col·lectius ben diferents: els espanyols i derivats, els de l’extrema esquerra multiculti i els catalans políticament correctes. Per tant, vaig fer empipar potencialment a diversos milions de persones.

Saps quan demanes – un tallat sius plau – i la cambrera castellana no t’entén ni et vol entendre, i aguanta fins que un motivat li ho diu. O quan parles amb un argentí que no té cap intenció d’aprendre català i de forma agressiva defensa que això és l’imperi espanyol… I és que vas a Barcelona i costa viure en català, sobretot quan vas a llocs desconeguts. El turisme i la immigració ha canviat el paisatge de la nostra capital, pel meu gust massa barroc. Per una banda, cap ciutat del món ha rebut tanta immigració com Barcelona en els darrers anys i dècades. I per l’altra, en els darrers anys, la marca Barcelona ho ha petat al món, Barcelona rep tants guiris com un grapat de CCAA juntes. Doncs l’altre dia em va passar una mica de tot i per això vaig clamar al cel de tuitar la piulada en qüestió: 

Captura de pantalla 2013-09-02 a las 17.53.00

Rècord de RT’s, una dotzena de citacions d’estraperlo i més de cent cinquanta interaccions, que només vaig poder respondre les primeres.

Començaré responent els que perdre de vista més aviat, els habitants dels territoris de Castella, tot i que també va per llurs colons residents a Catalunya. D’acord que el meu comentari és una mica provocador i que té una paraula una mica gruixuda, com horribles; però, espanyols, us heu vist al mirall? Només hi ha una cosa que uneixi les dues espanyes: l’odi a Catalunya. Només mirant a tuiter hi ha aquest material, apuntem.cat, més de 6.000 tuits corroboren la meva teoria.

És curiós veure com els tuits sí que els saben llegir en català

Per tant, parafrasejant Valentí Almirall, polític català del segle XIX, per molt que els catalans ens extremem mai igualarem la barbàrie que els castellans han proferit contra Catalunya. Després de 300 anys on ens han prohibit la llengua i on hem patit dictadures feixistes, monarquies absolutistes, espoli, bombardejos, insults, boicots, poca democràcia… amb els espanyols tenim barra lliure. Si ells han trencat tots els ponts, perquè jo no puc?

Els catalans som els jueus de la península, a nosaltres també ens diuen de tot i l’únic que volem és sobreviure. M’agradaria saber quants espanyols han donat alguna explicació per un tuit polèmic, segurament cap. Prepotència imperial. Nosaltres som diferents, sí, mirem més al nord i menys al sud, per exemple. A més, amb tot l’historial criminal que teniu els vostres insults morals em rellisquen. Com diu una noia molt bonica del tuiter: “No és violent qui lluita per ser lliure sinó qui oprimeix la llibertat.” Doncs això, que d’aquí poc ens alliberarem tots plegats d’aquestes explicacions i d’aquestes discussions, perquè nosaltres marxem, tot i que no gaire lluny. Ja ens vindreu a demanar sal.

Adéu, no ha estat un plaer.

Anuncis

Arcadi Oliveres reconeix que també ha rebut sobres amb diner negre

oliveres

Professor universitari, president de l’associació subvencionada Justícia i Pau, portaveu dels indignats, col·laborador en diverses publicacions progressistes i defraudador d’impostos: aquest és el perfil d’Arcadi Oliveres, l’economista mediàtic de l’esquerra. Així ho ha reconegut ell mateix en el programa 30 minuts de TV3 d’aquest diumenge dedicat al diner negre.  Llegeix més…

El Front Patriòtic i la declaració unilateral, més a prop

dui2014

Vivim submergits en el moment històric. Es palpa a l’ambient una sensació estranya en la qual tot es pot precipitar en qualsevol moment. Vivim, en definitiva, instal·lats en l’avantsala d’un canvi de paradigma i a punt de veure renéixer el nostre vell país. Llegeix més…

Es preveu un gran futur per a Catalunya

Compatriotes, tinc molt bones notícies. Boníssimes. Les millors. Pareu de fustigar-vos per aquesta quotidianitat tan precària i agafeu forces per gaudir del gran futur que ens espera. Sembla ser que les màximes de Francesc Pujols, en les quals assegurava que l’esperit del poble català rebrotaria i que no ens faltaria de res, es faran realitat. Ara només cal una mica de paciència, portem segles esperant i no vindrà d’uns pocs d’anys.

Les bones noves són les següents, les exposo de forma sintètica i per ordre cronològic: La monarquia espanyola marxarà escopetejada, abdicarà o morirà abans del primer trimestre del 2014. Entre el 2015 i el 2020 el Principat de Catalunya s’independitzarà d’Espanya fruit d’una conjuntura europea, una situació econòmica pèssima i una majoria social clara. L’Imperi espanyol que viu immers en un període de decadència agonitzarà fins a la seva liquidació total i per sempre l’any 2029. Any en el qual els Països Catalans tindran per primera vegada una unitat política i un paper molt destacat en una nova Europa basada en el respecte per totes les identitats vernacles del continent i que vetllarà per la pau arreu del planeta. Veurem néixer un nou ordre mundial, liderat per alemanys i catalans. Poca broma. Llegeix més…

Sí a la Catalanitat

D’aquí pocs dies un grup de catalans valents es concentraran a favor de la Catalanitat. Tot i que a primera vista sembla una reivindicació simple i neutra, és, en realitat, una crida més necessària que mai, fins al punt que, aquest acte de dignitat, esdevé una autèntica proesa. Els més assenyats de la reserva, fins i tot, titllen la concentració de temerària i perillosa…

…i que quedi clar que no estic parlant dels milers d’aficionats blaugranes que divendres es manifestaran a Madrid per reclamar les seleccions pròpies. No pas. Em refereixo als companys d’Identitat Catalana que dissabte al migdia es concentraran a Vic en pro de la Catalanitat. Mai hauria pensat que un acte de reafirmació nacional al cor de Catalunya aixequés tanta polseguera. Poble colonitzat i malalt a parts iguals. Llegeix més…

Patriota, fes-te Mosso d’Esquadra

Les agressions al català, als catalanoparlants i a Catalunya són constants, diàries. Ens calen agents que posin ordre i que vetllin per nosaltres. No obstant això, aquesta darrera setmana hem visualitzat l’agressió més tenebrosa de totes, protagonitzada pels Mossos sindicalistes espanyols. Aquesta estampa, la d’uns membres de la nostra policia cantant la cançó “Viva España” de Manolo Escobar, enarborant una bandera espanyola i decidits a fer xantatge amb la llengua per reclamar unes vulgars demandes laborals, és molt cruel.

Per començar, és una iniciativa de mal gust, indigna de qualsevol persona amb uniforme. M’explico. És com si la meva mare, que és infermera, protestés per les retallades a la sanitat posant sal a les ferides o injectant oxigen a les venes dels malalts. És com si el defensa del Barça Eric Abidal pressionés per aconseguir la renovació marcant gols a pròpia porteria. O com si els professors, incitessin als alumnes a consumir tot tipus de drogues en horari escolar. La tàctica d’aquests Mossos era d’aquest calibre, ja què la principal raó de la seva existència és que parlen català. El gran problema de les policies d’abans no és que eren maldestres -que també- sinó que no ens entenien un borrall. Si no claudicaves, la comunicació era impossible.

Llegeix més…

Diàleg entre dos independentistes sobre què votar a les eleccions espanyoles

Després d’un article publicat al Som Notícia on demanava “Votar Catalunya”, ara, a pocs dies de les eleccions, em toca mullar-me, ensenyar les cartes, tal i com fan els periodistes i opinadors respectables del país. Reprodueixo a continuació un diàleg, format per arguments i rèpliques, amb un amic i compatriota que no anirà a votar. Els dos hem descartat votar CiU, ja què ni els independentistes convergents votaran en Duran.

Llegeix més…